tag:blogger.com,1999:blog-70797428368696943182024-03-05T20:22:12.652+01:00Jose LorenteJose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.comBlogger208125tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-1117361490454837322017-10-02T10:39:00.000+02:002017-10-02T10:53:56.658+02:00Tristeza y asco<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaMw3EtKbLItXmaq5SltcoYq1-b4fFe6T70Bs5Fu7LCNqIJhwjpn_T5ilqY_6GU-tg3pmMNqEvULC6KDvfY_oXNww8iyiOKh0BCu2Wjkic4BWp44R2uQJEyLfT6AeX0orCX4DcDCymT-k/s1600/Blood.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="460" height="208" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgaMw3EtKbLItXmaq5SltcoYq1-b4fFe6T70Bs5Fu7LCNqIJhwjpn_T5ilqY_6GU-tg3pmMNqEvULC6KDvfY_oXNww8iyiOKh0BCu2Wjkic4BWp44R2uQJEyLfT6AeX0orCX4DcDCymT-k/s320/Blood.png" width="320" /></a></div>
<br />
Tristeza y asco por lo sucedido ayer en Cataluña. Asco por la violencia y tristeza por la situación política. Seguramente la pena durará más que algunos moratones (puede que tanto como otras lesiones más graves), pero hoy me siento menos catalán y mucho menos español.Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-9869646205978602572017-08-01T10:53:00.003+02:002017-08-01T10:55:12.327+02:00Sin espacio de almacenamiento<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsuWeKa575Yn8lLMhp0STIIH9FtnFtk-S5F30ZZOyygpkQL24YZzSp3k9Lb3pBbwHzgW08JHlEoFJsC7_IPU3uPzFiLm7Z1B3E1ivQdvTLef8ROD53QKkNyYw_5KJCCh5GfgNEXRyvxKw/s1600/Almacenaje.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="679" data-original-width="1200" height="226" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsuWeKa575Yn8lLMhp0STIIH9FtnFtk-S5F30ZZOyygpkQL24YZzSp3k9Lb3pBbwHzgW08JHlEoFJsC7_IPU3uPzFiLm7Z1B3E1ivQdvTLef8ROD53QKkNyYw_5KJCCh5GfgNEXRyvxKw/s400/Almacenaje.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Lo peor que le puede suceder a un coleccionista no es asumir que no dispondrá de tiempo suficiente para ver, leer o escuchar todo lo que ya posee, lo cual no es un problema menor, por supuesto. Lo más grave es verificar que se ha quedado sin espacio de almacenamiento para lo que aún habrá de adquirir.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-69509104992520247522017-07-10T10:58:00.002+02:002017-07-10T10:58:31.982+02:00No tomaré sus nombres en vano<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgqoMysLM6BZiMmvGreEBUG-r_17Hc1xbKCnBsQlcyn-Quc4HCOJux3OOk8sWzSdWteUVPwNT4mv49SuRbCaHuy1JgE_b5PvpviDNCX6WLpScxZSuF4vamgmZWXNOFdBs4N5CyNn1GPIE/s1600/bustos_ampliacion.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="800" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhgqoMysLM6BZiMmvGreEBUG-r_17Hc1xbKCnBsQlcyn-Quc4HCOJux3OOk8sWzSdWteUVPwNT4mv49SuRbCaHuy1JgE_b5PvpviDNCX6WLpScxZSuF4vamgmZWXNOFdBs4N5CyNn1GPIE/s400/bustos_ampliacion.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Bach es el gran maestro.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Mozart el genio.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Beethoven es dios.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Y por encima de todos ellos está Schubert.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ahora no recuerdo quién dijo esto y no sé si me atrevería a admitir abiertamente que comparto su opinión, pero me encantaría leer más cosas suyas o incluso tener una larga charla con él, también sobre música.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-90536728877404635902017-05-23T14:30:00.000+02:002017-05-23T14:30:57.365+02:00Mis días de euforia<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFkEXGIRJ40jAflBQxz2PB82Fx0BEYaR1CSjDMG0EDPolUe6v3thEI8TRklnYJo5kMexy31NJr_IXGUYGsCkKS72lVUTPKMnta1zHTlUNhemL0Z98zGk7-ZjUqxxmTTzw_LXM77w6nNQ/s1600/Poble+Sec.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglFkEXGIRJ40jAflBQxz2PB82Fx0BEYaR1CSjDMG0EDPolUe6v3thEI8TRklnYJo5kMexy31NJr_IXGUYGsCkKS72lVUTPKMnta1zHTlUNhemL0Z98zGk7-ZjUqxxmTTzw_LXM77w6nNQ/s400/Poble+Sec.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Dadme cualquier punto del espacio y lo convertiré en el centro del universo*.<br />
Dadme un instante tan sólo y haré de él el principio de la historia**.<br />
A veces me siento fuerte y poderoso. Es una lástima que últimamente estos días de euforia me duren menos de veinticuatro horas.<br />
<br />
* Mi universo<br />
** Una historia, mi historia<br />
<br />
Los asteriscos los he puesto después de releerme.<br />
Veis, ya empiezo a recular.Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-48393138323225907722017-02-17T13:21:00.001+01:002017-02-17T14:36:09.475+01:00Noches blancas a la segunda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVj-CFtBQBc3Epc1uK8vtU_QRsQXbbAmkw5FcUAbKIC821Erdadzeu-OxlLfTO3Kw1Q3VP-uXmg6nsOuyt4HXPhIqSArUEskV0eg0yASqgD7X0wh-dfUvKLb1g_V4xYoi6AixBvc-EiLc/s1600/Noches+Blancas.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="285" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVj-CFtBQBc3Epc1uK8vtU_QRsQXbbAmkw5FcUAbKIC821Erdadzeu-OxlLfTO3Kw1Q3VP-uXmg6nsOuyt4HXPhIqSArUEskV0eg0yASqgD7X0wh-dfUvKLb1g_V4xYoi6AixBvc-EiLc/s400/Noches+Blancas.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Estas Navidades me han regalado Noches Blancas por segunda vez. Ocurre en ocasiones que alguien te regala un libro que ya tienes, pero lo que hace particular este caso es que me lo ha regalado la misma persona que me lo regaló la vez anterior. Después de aquella primera no le había dicho nada acerca de lo que me había parecido la lectura y claro, cuando uno regala un libro, o una película, o un disco, es natural que espere algún comentario. Lo cierto es que no recordaba haberlo leído y, dándome por aludido, me puse enseguida con él. Encontré esto nada más empezar:</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>Era una noche maravillosa, una noche de esas que puede que solo se den cuando somos jóvenes, querido lector. El cielo estaba tan estrellado, estaba tan claro que, al mirarlo, involuntariamente uno tenía que preguntarse: ¿Será posible que bajo este cielo pueda vivir gente con todo tipo de caprichos y enfados? Esta es también un pregunta de jóvenes, querido lector.</i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Así comienza Noches Blancas. Recordé aquellas palabras y sentí que me transportaban al instante, hace justo un año, en que tampoco pude pasar del primer párrafo. Igual que ese día, se me humedecieron los ojos y, aunque últimamente lloro con facilidad, percibí muy hondo aquel dolor que, por suerte o por desgracia, ya no me es desconocido.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-71086440294071518132017-01-13T12:17:00.001+01:002017-01-17T09:56:10.834+01:00Dile que no quiero verla<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo3x0M0PQ8NwWms0EhhyphenhyphenNRWJeydRlB4ZZUb2lbyEZCuJO46uZCJva0sZygoEA4IWP-VqUuddprotmn82ERy7jQFG0Edk8zeIIgwW5rBsIruphUgh3cWkTCQJy1f5-4J1DOa6PiuudPWKE/s1600/pianista-lang-lang.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjo3x0M0PQ8NwWms0EhhyphenhyphenNRWJeydRlB4ZZUb2lbyEZCuJO46uZCJva0sZygoEA4IWP-VqUuddprotmn82ERy7jQFG0Edk8zeIIgwW5rBsIruphUgh3cWkTCQJy1f5-4J1DOa6PiuudPWKE/s400/pianista-lang-lang.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
No
quise ir al Auditori de Barcelona cuando tocó con la OBC dentro de la
programación de la temporada 2016, a pesar de que se incluían en el repertorio dos de mis obras
favoritas para piano y orquesta, el 24 de Mozart y el 1 de Rachmaninoff, pero es que Lang Lang es de ese tipo de pianistas que no me interesan lo más mínimo.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
El caso es que el viernes pasado llego a casa por la noche
y lo están dando por la tele en el segundo canal autonómico, me
pilla con la guardia baja y me quedo a verlo un rato. Tal como había sospechado empiezo a escuchar notas inventadas, florituras gratuitas y adornos innecesarios, y a ver aspavientos de cara a la galería, excesividad absurda y postureo grotesco en una sobreactuación payasil.</div>
<div class="MsoNormal" style="text-align: justify;">
Así me reafirmo en la opinión de que Lang Lang es un pianista lamentable, incluso nefasto, pero es que
además pienso que quien gesticula de esa manera cuando toca el piano ha de ser
necesariamente un completo imbécil. Si lo hace sin tocar el piano también, por
supuesto, pero tocando el piano me molesta especialmente.<o:p></o:p></div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-59125491355997211892016-12-28T13:11:00.001+01:002016-12-28T13:19:16.578+01:00El cuento de Niru y Karam<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRzg57-daywY6O7W9JH1Pzvc2cDszTTvAbJn0lwzOXEwv-tsJNe7zgy_ao4aA2V0eG_4sq2Nhxkd10oPrfV40Lt2SulmqmyqBK7XQUkI0vj3sxOTNdnL_Duz9DeA1xEFGhIBL2Lf6f9GY/s1600/2001-9.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="180" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgRzg57-daywY6O7W9JH1Pzvc2cDszTTvAbJn0lwzOXEwv-tsJNe7zgy_ao4aA2V0eG_4sq2Nhxkd10oPrfV40Lt2SulmqmyqBK7XQUkI0vj3sxOTNdnL_Duz9DeA1xEFGhIBL2Lf6f9GY/s400/2001-9.png" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<i>Por fin algunos hombres consiguieron agruparse y formar un pequeño poblado en un lugar propicio de la llanura. Ese fue el primer atisbo de civilización sobre el planeta Tierra. Lo formaban básicamente dos familias, aún sin apellidos, pero podemos llamarlas la familia de Niru y la familia de Karam.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Karam y Niru trabajaban por igual para sacar adelante a sus familias, criar a sus hijos y mantener a los ancianos. Vivían pacíficamente hasta que un día fueron atacados por depredadores. Fue a plena luz del día pero por sorpresa, de modo que apenas tuvieron tiempo de reaccionar. Enseguida se dieron cuenta de que ese ataque pondría fin al asentamiento que habían construido. Había que abandonar el poblado cuanto antes y buscar refugio en algún lugar seguro.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Karam entró en su chabola y quiso asegurarse de que estuvieran todos allí. Vio a su mujer y a los dos hijos mayores, pero faltaba el abuelo y el hijo pequeño que en ese momento jugaban junto al riachuelo. Les dijo a todos que esperaran hasta que volviera con ellos.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Niru pensó que no había tiempo que perder y salió corriendo hacia el bosque. En su rápida huida aún pudo escuchar las dentelladas de las fieras sobre la carne de sus presas y los gritos desesperados de los que sucumbían a la feroz embestida.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>Karam llegó pronto hasta donde jugaban abuelo y nieto y volvieron rápidamente a la tienda junto al resto de la familia. A pesar de ser un grupo numeroso, se movían con agilidad, incluso los ancianos, y en pocos segundos estaban a las afueras del poblado, ya encaminados hacia la espesa arboleda. Fue entonces cuando Karam escuchó un llanto de niño salir del chamizo de Niru. Allí seguía la mujer embarazada junto a sus hijos, demasiado pequeños para correr, y a los abuelos enfermos.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i>A los pocos meses, Niru formó una nueva familia lejos de allí.</i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
No quiero hacer juicios morales sobre este cuento, ni invito a nadie a que los haga, simplemente me gustaría señalar que nosotros somos los hijos de los supervivientes.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Recuerdo haberme emocionado mucho con el último párrafo de <i>Cien años de soledad</i> y ahora pienso que no fue tanto por el valor literario de lo que acababa de leer, que por supuesto también, sino por comprender lo que significa pertenecer a una estirpe condenada a ese tipo de tristeza. Y esto sí que es un juicio moral, señoras y señores.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-39142376965598558102016-12-24T12:22:00.000+01:002017-01-13T12:22:58.130+01:00De puntillas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjWkzXrnYk03mxYWdRxC3crPzqeb18QaoPpsvYf4Oi1jXtYdTyYU8CrQG3iVLD3k8aVJDqeYgJLt51EzvF0l12_vLVYgo0oRyFaYdOzqOYxhljJqKFZPYrop60HFqFwe-WKrVUQ-T508/s1600/FELICITACI%25C3%2593N+2017.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgmjWkzXrnYk03mxYWdRxC3crPzqeb18QaoPpsvYf4Oi1jXtYdTyYU8CrQG3iVLD3k8aVJDqeYgJLt51EzvF0l12_vLVYgo0oRyFaYdOzqOYxhljJqKFZPYrop60HFqFwe-WKrVUQ-T508/s400/FELICITACI%25C3%2593N+2017.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Este año las pasaré descalzo y de puntillas.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-32007768652787655922016-12-09T21:37:00.000+01:002016-12-10T12:02:52.340+01:00Vitupera que algo queda<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdzoK5r4EG69GF5_MDuUN8nZWV1DIFVNQcDiz6_A7UKU6voHbcaTJylJGoHzjzSTvjun7uJMJB-9wGne4DURMRssT2MEIUB55ETUEuq_rk03MtXi7n7T9tXdxMZMe9JQMsd8WIyEHK_ac/s1600/Riegger.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdzoK5r4EG69GF5_MDuUN8nZWV1DIFVNQcDiz6_A7UKU6voHbcaTJylJGoHzjzSTvjun7uJMJB-9wGne4DURMRssT2MEIUB55ETUEuq_rk03MtXi7n7T9tXdxMZMe9JQMsd8WIyEHK_ac/s400/Riegger.jpg" width="250" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<i>Sonaba como si se estuviera torturando, lentamente y hasta la muerte, a un grupo de ratas, mientras de vez en cuando, se oían los gemidos de una vaca moribunda</i>.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Walter Abendroth en 1932 acerca del compositor estadounidense Wallingford Riegger</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Es cierto que, a día de hoy, Riegger (en la imagen superior) no ha trascendido en la historia de la música al nivel de otros autores. de hecho, yo no sabía de su existencia hasta que leí esta crítica en "Repertorio de vituperios musicales" (Nicolas Slonimsky, TAURUS 2016), pero está claro que el crítico alemán fue intencionadamente excesivo en su comentario, incluso en el caso de que la obra comentada (<i>Dicotomía</i>, 1931) fuera tan aborrecible, que no lo es en absoluto.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El libro de Slonimsky está lleno de insultos semejantes (no todos tan divertidos) lanzados por críticos de renombre contra compositores que, en mayor o menor medida, han marcado el devenir del arte musical en los últimos dos siglos. En muchos de ellos se detecta un miedo obtuso por lo desconocido, espanto comprensible ante determinadas propuestas, igual que sucede en otros ámbitos de la creación artística, pero me parece admirable que, también en esas situaciones en que no se está entendiendo nada de nada, uno tire de arrojo y se atreva a pegarse una sobrada de tal calibre y en tono tan humorístico.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
A mí, por lo menos, me ha quedado el interés tanto por un compositor muy meritorio, como por un crítico musical con una interesantísima bibliografía.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Además, estoy deseando plagiar esta crítica la próxima vez que escuche algo que me desagrade y espero que el interpelado se lo tome con la misma guasa.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-58231787031415054282016-10-31T18:19:00.002+01:002016-10-31T18:23:33.739+01:00Sueños por cumplir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_iGjqI7twPczshXTT4zCdtlzpR0LGyGIeLXz0r1iga0MNJdb3d2tBnA2doPaTfW1fSfOii-iwFCJhZqxsRsPzO3nNLn2IE2ddt3krrAkHY7ktd8-NyMZ9BZGlCOwlhOjx13lpFdRTBw/s1600/Invitaci%25C3%25B3n+WB+Magic+2016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg1_iGjqI7twPczshXTT4zCdtlzpR0LGyGIeLXz0r1iga0MNJdb3d2tBnA2doPaTfW1fSfOii-iwFCJhZqxsRsPzO3nNLn2IE2ddt3krrAkHY7ktd8-NyMZ9BZGlCOwlhOjx13lpFdRTBw/s400/Invitaci%25C3%25B3n+WB+Magic+2016.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Con el tiempo voy asumiendo que dejaré algunos sueños por cumplir, pero tengo cada vez más claro que no voy a dejar ninguno por soñar.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
Si queréis soñar conmigo, estáis invitados a venir el 11 de noviembre al Magic, pero sobre todo: no lo hagáis por cumplir.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-435643470165372016-08-04T10:44:00.000+02:002016-08-04T11:03:17.656+02:00Paradojas de reemplazo<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT9HsR2SdMLCWbsytd02d3ZyMcBqt7vJCCcvxb92RqB69sdferjDoRJU4yQpyRvk23KwrSCYuDwQXqnTJNBA8rHeL9EmGa0S4KPDqBeyj1r3dyWbX91WZDdqp35TF7oLhj1ywQiZ9g0aw/s1600/20081006183417-barco-vikingo.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgT9HsR2SdMLCWbsytd02d3ZyMcBqt7vJCCcvxb92RqB69sdferjDoRJU4yQpyRvk23KwrSCYuDwQXqnTJNBA8rHeL9EmGa0S4KPDqBeyj1r3dyWbX91WZDdqp35TF7oLhj1ywQiZ9g0aw/s400/20081006183417-barco-vikingo.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div style="text-align: justify;">
Podría hablaros del barco de Teseo o del río de Heráclito o de la Viena reconstruida, paradojas de identidad (o de reemplazo) que aplicadas al cuerpo humano nos recuerdan que nuestras células ya no son las mismas. Se estima que el promedio de edad de las de un cuerpo adulto es de diez años, por tanto, no hay nada corpóreo en mí que estuviera también en mi yo adolescente, o incluso en mi yo de treinta años. Pero carece de interés a estas alturas considerar que nos cambia la piel y crecen el pelo y las uñas. No me importan los tableros de cubierta: ¡me importan las velas!</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Así, ¿qué queda de las primeras ilusiones? ¿Dónde han ido esos objetivos? ¿Qué fue de aquellos sueños? Ya no tengo veinte años y aunque aún tengo fuerza, el alma viva y siento que me bulle la sangre, qué distintos los deseos, las aspiraciones y los anhelos que hoy me impulsan. Tanto que a veces pienso que YA NO SOY EL MISMO, lo cual tampoco parece así, a bote pronto, una conclusión demasiado brillante.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Pero cuando pienso en lo que fui que ya no soy y en lo que soy que nunca fui, me enternece advertir algo que no ha cambiado en todo este tiempo: sigo soñando con ser una estrella del rock'n'roll.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-33282206235321084232016-08-01T19:23:00.001+02:002016-08-01T19:23:51.019+02:00Los variados intervalos del silencio<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhed6n9ObUmHh5EnzkXlRJUpsI1Ly18nPy2cSSX2ysjj_GruSchKrf0oEoTOwWGrajANOD0BXbbbl943CuoJvSsEpPNt8Cw3sG0BtPDaaTpxACFfovApomQMDwJugI-LIPyNkuvuNrYB3w/s1600/Takemitsu.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhed6n9ObUmHh5EnzkXlRJUpsI1Ly18nPy2cSSX2ysjj_GruSchKrf0oEoTOwWGrajANOD0BXbbbl943CuoJvSsEpPNt8Cw3sG0BtPDaaTpxACFfovApomQMDwJugI-LIPyNkuvuNrYB3w/s400/Takemitsu.jpg" width="331" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Después del adagio affettuoso ed apassionato del cuarteto de cuerda en Fa mayor op.18 de Beethoven, no había escuchado silencios tan conmovedores, intensos y expresivos como los de <i>Corona</i> de Toru Takemitsu.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
"El gozo de la música, en último término, parece asociado con la tristeza. Esa tristeza es la de la existencia. Cuanto más se sumerge uno en la pura alegría de la creación musical, más profunda es la tristeza".</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Shhhh... Silencio.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-36869061741120238812016-07-14T11:06:00.001+02:002016-07-14T11:28:30.311+02:00Casa Beethoven - Barcelona<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsEoJ5gDAEO14g38ESqIhuTDSkh3OmBvnfcRlFVAN4xMBm0dAfVLLIyCjDTm8TejhLDItclgOSYhqQvLYjL7oFU6BQ4CLhXSmMr6cxRKHAFs0oQl3MuxxbeZJPI96DknIQ8WILpVTNnHo/s1600/Casa+Beethoven+1938.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgsEoJ5gDAEO14g38ESqIhuTDSkh3OmBvnfcRlFVAN4xMBm0dAfVLLIyCjDTm8TejhLDItclgOSYhqQvLYjL7oFU6BQ4CLhXSmMr6cxRKHAFs0oQl3MuxxbeZJPI96DknIQ8WILpVTNnHo/s1600/Casa+Beethoven+1938.jpg" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Casa Beethoven en 1938 y ahí sigue mi tienda favorita de Barcelona, en el centro de Las Ramblas, viendo caer a su alrededor tantas otras tiendas de discos, música y libros.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Lo que se ve a la izquierda no eran confesionarios, sino casetas para escribientes que estuvieron en activo hasta 1958. Es buena señal que estas cosas sí desaparezcan, a pesar de las nostalgias, porque eso significa que la gente va siendo más culta. Espero que casa Beethoven, mi tienda favorita de Barcelona, siga mucho tiempo abierta para confirmarlo. Tal y como van las cosas es razonable tener algunas dudas al respecto. Ojalá no llegue nunca el momento de verlo, pero si se diera el caso, yo sería el primero en pedir que volvieran también las casetas, aunque sea sólo por eso de que no nos pille sin confesar.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-11340031471462391132016-07-13T12:37:00.004+02:002016-07-13T17:58:47.759+02:00La singularidad y su máscara<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-Tz0sFEy1uu3fyZOiiAOkhvDWqNHamkHkbPLDLraOT1l8TTcV29SH8Y45lvYQ1FQO6He3jaVMOFFx3pJhOoiv4Uu4WsiqWYw4oI02QiOP8sLhAdLB3BRWKQasV0AH6_mAu5BpuJML0U/s1600/Rostro+-+Perfil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiL-Tz0sFEy1uu3fyZOiiAOkhvDWqNHamkHkbPLDLraOT1l8TTcV29SH8Y45lvYQ1FQO6He3jaVMOFFx3pJhOoiv4Uu4WsiqWYw4oI02QiOP8sLhAdLB3BRWKQasV0AH6_mAu5BpuJML0U/s400/Rostro+-+Perfil.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Supongo que, en esencia, no somos ni el perfil que ven ni el rostro que mostramos, pero salta a la vista que, en apariencia, puede desconcertar querer ser ambas cosas al mismo tiempo.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-38301710090916245722016-06-22T07:38:00.001+02:002016-06-22T07:38:20.713+02:00El sitio de las cosas<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYAjIIQO9KyVhjZf1czk09_njKtjuxyTWG2F4UdA_smcSqwhZPbL5D-WNPYXi7Ax9WuQL-HubIkUV9r4jtygHPGlpBXQu6xkFsbJOi8NnuwWV-Xj02kmI323-Iye2dsYBqLXEDF_OblQ/s1600/Partida.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="286" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhHYAjIIQO9KyVhjZf1czk09_njKtjuxyTWG2F4UdA_smcSqwhZPbL5D-WNPYXi7Ax9WuQL-HubIkUV9r4jtygHPGlpBXQu6xkFsbJOi8NnuwWV-Xj02kmI323-Iye2dsYBqLXEDF_OblQ/s400/Partida.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Sea cual sea el sitio de las cosas, después de una distorsión tan terrible el tiempo no hace que todo acabe volviendo a su lugar, lo que pasa es que poco a poco nos vamos acostumbrando y así termina por parecérnoslo, cuando en realidad lo que ocurre es que se van recolocando, y nosotros también con ellas.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-48297408632631327822016-05-23T20:00:00.004+02:002016-05-23T20:00:48.910+02:00Vista cansada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFtHub5XhwGuVTttgzIjBanxAUWgvCl9pNhLWHPcT6tYhyphenhyphenmgdi7dUM8PQO8pk4nlczDNJn5uaYCVmk01oifcu5RzPSMDt2Y1QMELtD_0PMkdxfhU3wZgtL_NJR2wYd-q5BFDurbBmcYek/s1600/20160516_130755+%25281%2529.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFtHub5XhwGuVTttgzIjBanxAUWgvCl9pNhLWHPcT6tYhyphenhyphenmgdi7dUM8PQO8pk4nlczDNJn5uaYCVmk01oifcu5RzPSMDt2Y1QMELtD_0PMkdxfhU3wZgtL_NJR2wYd-q5BFDurbBmcYek/s400/20160516_130755+%25281%2529.jpg" width="290" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
¿Cómo es posible que tenga la vista cansada si yo no me canso de mirar?</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-14850921740585509472016-02-03T11:21:00.003+01:002016-02-03T17:53:12.642+01:00Una pieza desengrasada<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5hk0mm8czN-rMSQNjQ3cM-__F35LQKQxWX5mrhVVNhe2BFNN9L5tKYouL045WG6xKm57ROKSZmVqFz9_gWbntPBMbN3KYKme2edvOsOt2bOni3XAuT3DKzWMWJR8yvWj3rgnRMyIQqX8/s1600/London-centro-comercial-westfield-stratford.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="265" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg5hk0mm8czN-rMSQNjQ3cM-__F35LQKQxWX5mrhVVNhe2BFNN9L5tKYouL045WG6xKm57ROKSZmVqFz9_gWbntPBMbN3KYKme2edvOsOt2bOni3XAuT3DKzWMWJR8yvWj3rgnRMyIQqX8/s400/London-centro-comercial-westfield-stratford.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Quien dijo por primera vez eso de que lo importante es participar debió de ser un gran campeón.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El perdedor es necesario para que haya contienda, de ahí la habilidad del ganador para convencer a su adversario de no retirarse, a pesar de no tener este último ninguna posibilidad de triunfo más allá del consuelo de seguir en la partida.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pienso en qué será eso tan seductor con que los eternos vencedores animan al resto a seguir jugando, y termina por asfixiarme la clarividencia de que eso que nos ofrecen es precisamente esto que tenemos.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-24748506221673361302016-01-28T13:06:00.000+01:002016-01-28T13:57:34.671+01:00Canciones de Gurre<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y1uaA3wVdm_vGy_YMRiDQIlxq8c-yd44bnj1PzWJSY0Ao3Z-DNSLs8K5fXzWIGQsaVLmw49j6Gq4bxlw_cXW0xxp2ObHb89UwMMqZGUuEAyGJ4S5xQaAff368YnSOcHxNA1Ced6P-zw/s1600/Gurre-Lieder.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="350" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0Y1uaA3wVdm_vGy_YMRiDQIlxq8c-yd44bnj1PzWJSY0Ao3Z-DNSLs8K5fXzWIGQsaVLmw49j6Gq4bxlw_cXW0xxp2ObHb89UwMMqZGUuEAyGJ4S5xQaAff368YnSOcHxNA1Ced6P-zw/s400/Gurre-Lieder.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Acabo de descubrir que tengo poco escuchados los Gurre-Lieder, y me he llevado una alegría inmensa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
De vez en cuando la ignorancia nos brinda a los curiosos este tipo de felicidades.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-14603338985188316662015-12-23T10:44:00.000+01:002015-12-23T10:58:32.902+01:00Felices fiestas y feliz año 2016<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfy8wdENDA3xFkowsxgizEES1xCuTq2NiCn0AkVItNKeEInJpeiGOoSfHCUNbZAmd6wBcSZUd7BMesY0sn-zHmn_TGhPFZNf4kCcmWNP23RK3BsRBJUyfW4FzcNpasLR-VdJmiA0tlIA/s1600/FELICITACI%25C3%2593N+2016.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="203" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgCfy8wdENDA3xFkowsxgizEES1xCuTq2NiCn0AkVItNKeEInJpeiGOoSfHCUNbZAmd6wBcSZUd7BMesY0sn-zHmn_TGhPFZNf4kCcmWNP23RK3BsRBJUyfW4FzcNpasLR-VdJmiA0tlIA/s400/FELICITACI%25C3%2593N+2016.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
Con tanta caña uno piensa que eso que quieren pescar terminará por agotarse, pero los peces siguen saliendo incesantemente, atrapados en los anzuelos en el extremo de los sedales, y acabas por comprender que hay mucho para todos de algunas cosas.<br />
<br />
Pensemos estos días que la felicidad es inagotable, se deja pescar y hay para todos.<br />
<br />
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-11107002535723303952015-12-18T14:58:00.001+01:002015-12-18T15:01:46.964+01:00Palabras que valen más que tres imágenes<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Viatjo pels paisatges de
la teva ànima.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Una boira espessa et fa desaparèixer per entre els ametllers
nus,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i jo des de la distància et busco enmig d'aquest joc de trobar de nou</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">els
perfils dels nostres propis cossos.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Sentir que el dibuix de la nostra
existència perd els seus contorns més definits,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">com aquell arbre nu que ens
marca el camí de retorn.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Una respiració accelerada per l'esforç ens acompanya,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i la certesa que les nostres cames encara ens regalaran la força necessària per
tornar,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">per així poder gaudir de nou l'espectacle màgic d'un sol rogenc, </span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">potent
i etern,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">que es deixa caure lentament per la tendra línia de l'horitzó de la
nit.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">I serà en aquest preàmbul únic abans de la foscor quan aclucarem els ulls,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">marcarem el compàs de la nostra força i gaudirem de l'espectacle de la vida en
totes les seves expressions; la natura, l'esforç, el plaer, <span class="hiddengrammarerror">el patir</span>, l'amic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><br />
Un pont infinit marca el camí,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i allí al fons la incertesa que ens espera.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Aquesta boira que ens esgarrapa el cor i que ens estreny els budells</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">provocant aquesta
sensació de vòmit permanent, de fàstic permanent,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">no restarà allí per sempre,
segur.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Un dia les fredors de la nit deixaran de ser crues,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i una calor portada
per un vent invisible la farà desaparèixer.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Potser lentament, potser sense
adonar-nos'en,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">simplement un dia, simplement un temps,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i tot romandrà record.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">És una espera que ara pesa com si <span class="hiddengrammarerror">es</span>
tractes de l'eternitat,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">com si un déu maliciós ens hagués carregat un sarró ple
de merda a l'esquena</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i no sabéssim com deixar-la anar.<br />
<br />
Tres imatges.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Tres camins que ens fan avançar.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">La boira que ens incapacita per
veure més enllà,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i tanmateix sabem que estem allí,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">en aquella terra autèntica
que es presenta com la vida mateixa;</span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">dura, trista, melancòlica i fràgil,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i
alhora plena de vida, de força, de colors,</span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">de tresors que ballen entre les
branques de les oliveres,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">de les simfonies més simples i belles entonades per
tots els grills dels nostres camins,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i el sol, les muntanyes, el riu…</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Caldrà
ser pacients i esperar que la primavera de la nostra tranquil·litat</span><br />
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">torni a
florir lentament,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">per deixar pas a sensacions més relaxades, més lleugeres.</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Avui pintes d'<span class="hiddengrammarerror">espessors</span> densos i grisos
els paisatges de la teva vida,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">avui el color, la calor d'aquells dies passats
semblen oblidats,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">però estigues segur que tornaran, amb altres matisos,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">amb
altres representacions,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">però tornaran…</span><br />
<span class="hiddengrammarerror" style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i</span><span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">
un dia, </span><span style="font-family: calibri, sans-serif; font-size: 11.5pt;">potser de diferent manera,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">potser una mica més vells,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">potser més
cansats,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">tornarem a fer el camí,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">i en girar al voltant de l'arbre mort</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">somriurem recordant les alegries amb els amors,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">el temps compartits i aquelles
abraçades que ja mai oblidarem.<br />
<br />
Bufa vent del sud!</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Bufa lleuger i aixeca la boira dels paisatges que avui ens
acompanyen,</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">per deixar net l'horitzó de les nostres ànimes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<br /></div>
<br />
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">Mil petons estimat amic.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;">_______________________________________________________________</span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><br /></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><i>Palabras recibidas hoy de un amigo al que amo.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><i>Palabras que dibujan el paisaje.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<span style="font-family: "calibri" , sans-serif; font-size: 11.5pt;"><i>Mil petons estimat Albert.</i></span></div>
<div class="MsoNormal">
<i style="font-family: Calibri, sans-serif; font-size: 11.5pt;">No sabía cómo me sentía hasta que lo he visto en tus palabras.</i></div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-16961133075586226582015-12-18T08:41:00.001+01:002015-12-18T08:41:16.814+01:00Matarraña, el escenario de las emociones<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9i1ge4h2DPnzQlbaVY-MQ9FHXBSCsZ7zWrQvNKwpzpTt_LqW9RvqYz_2MUQZtpcUiv8FDiv8XJi4-OwcKDARiDExC9EAZ0wpBsE0J7dvGk6GSGlwvC6x4LT6sR7xKGsiitT8-vwYAJjk/s1600/Matarra%25C3%25B1a+invierno+01.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9i1ge4h2DPnzQlbaVY-MQ9FHXBSCsZ7zWrQvNKwpzpTt_LqW9RvqYz_2MUQZtpcUiv8FDiv8XJi4-OwcKDARiDExC9EAZ0wpBsE0J7dvGk6GSGlwvC6x4LT6sR7xKGsiitT8-vwYAJjk/s400/Matarra%25C3%25B1a+invierno+01.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglbN_gSnHU8ZSbrmcNc3AoiUkEtUNqivjZNGieBfgtrPNn0NhQOJtt62AddBfNyT11lMhsfoxVdRTw_cY3i75T0ivQpc1hMWFa2MF2wBcdNH7Nh9YKxdrcenVsHgegDDXV96csZlfTQxI/s1600/Matarra%25C3%25B1a+invierno+02.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="283" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEglbN_gSnHU8ZSbrmcNc3AoiUkEtUNqivjZNGieBfgtrPNn0NhQOJtt62AddBfNyT11lMhsfoxVdRTw_cY3i75T0ivQpc1hMWFa2MF2wBcdNH7Nh9YKxdrcenVsHgegDDXV96csZlfTQxI/s400/Matarra%25C3%25B1a+invierno+02.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPKL8Yd6jqYNq5Q2Gn-MoNjvVCFSrv_WjSY3T_YscBp46FCKiEL2JBMCf8uYg8hqgqsQMrfXuKuu9VR-6KFSb5sZPXrc5e9dBkNYJdmO_Bsnl97vZHpAhlR9K1FJhLDJSl9yN4QTZAWM0/s1600/Matarra%25C3%25B1a+invierno+03.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="218" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhPKL8Yd6jqYNq5Q2Gn-MoNjvVCFSrv_WjSY3T_YscBp46FCKiEL2JBMCf8uYg8hqgqsQMrfXuKuu9VR-6KFSb5sZPXrc5e9dBkNYJdmO_Bsnl97vZHpAhlR9K1FJhLDJSl9yN4QTZAWM0/s400/Matarra%25C3%25B1a+invierno+03.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Hay paisajes que tienen esa capacidad metamórfica de favorecer emociones que a veces piensas que eres tú quien diseña el escenario de tus estados de ánimo.</div>
<br />Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-24647958142915685742015-10-22T20:43:00.002+02:002015-10-22T20:52:09.993+02:00Segunda parte<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB8Gzi1hdlPxaDH2kcscUFA7NbExjdp9lF5hiYyTQVyBwwILq11HX-KVeEmS8uWX-kOA4tWuCJpzdNKcWfWkQSJA58nrgY2ekS1A3gS4gKbhE_RoqvviGaC6CkcQ_leKJ_tBQJmmITdJQ/s1600/Meta+Bilbao+2015.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjB8Gzi1hdlPxaDH2kcscUFA7NbExjdp9lF5hiYyTQVyBwwILq11HX-KVeEmS8uWX-kOA4tWuCJpzdNKcWfWkQSJA58nrgY2ekS1A3gS4gKbhE_RoqvviGaC6CkcQ_leKJ_tBQJmmITdJQ/s400/Meta+Bilbao+2015.jpg" width="266" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Aprender a dibujar otra vez,<br />
aprender a escribir,<br />
aprender a cantar,<br />
a respirar,<br />
a pintar,<br />
a comer,<br />
a leer,<br />
a follar.<br />
<br />
Aprender a correr de nuevo.<br />
Aprender a llegar.<br />
<br />
No hay duda de que esto ya es la segunda parte.<br />
Y es una grandísima putada.Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-87932670349131967992015-05-28T11:47:00.001+02:002015-05-28T11:47:51.393+02:00De paella con Noam Chomsky<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-7-D_lxBsWt4Or5peDMXUnyVJoUmQ0K6ArWwc4gxdlodzf-UjDQmSXwpzKTVswMZ4HPSpY7ZIMHERRoxwp_KGTLKH7ich-FyiHip_zzgwL6KT0Rz5NnyQs9Usv15nJZAlV47b4LMyjo/s1600/Chomsky.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiV-7-D_lxBsWt4Or5peDMXUnyVJoUmQ0K6ArWwc4gxdlodzf-UjDQmSXwpzKTVswMZ4HPSpY7ZIMHERRoxwp_KGTLKH7ich-FyiHip_zzgwL6KT0Rz5NnyQs9Usv15nJZAlV47b4LMyjo/s400/Chomsky.jpg" width="343" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Leyendo el decálogo de Noam Chomsky sobre estrategias de manipulación me he acordado de un consejo que me dieron una vez para hacer paellas (es curioso cómo la mente en ocasiones establece ciertas conexiones): "Si eres capaz de hacer esperar a tus comensales hasta horas intempestivas como las cuatro y media o las cinco de la tarde en que muy probablemente estarán ya hambrientos, salga como salga la paella les parecerá deliciosa."</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
La lista en cuestión es la siguiente:</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>1. La estrategia de la distracción.</b> El elemento primordial del control social es la estrategia de la distracción que consiste en desviar la atención del público de los problemas importantes y de los cambios decididos por las élites políticas y económicas, mediante la técnica del diluvio o inundación de continuas distracciones y de informaciones insignificantes. La estrategia de la distracción es igualmente indispensable para impedir al público interesarse por los conocimientos esenciales, en el área de la ciencia, la economía, la psicología, la neurobiología y la cibernética. ”Mantener la Atención del público distraída, lejos de los verdaderos problemas sociales, cautivada por temas sin importancia real. Mantener al público ocupado, sin ningún tiempo para pensar; de vuelta a granja como los otros animales (cita del texto <i>Armas silenciosas para guerras tranquilas</i>)”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>2. Crear problemas y después ofrecer soluciones.</b> Este método también es llamado “problema-reacción-solución”. Se crea un problema, una “situación” prevista para causar cierta reacción en el público, a fin de que éste sea el mandante de las medidas que se desea hacer aceptar. Por ejemplo: dejar que se desenvuelva o se intensifique la violencia urbana, u organizar atentados sangrientos, a fin de que el público sea el demandante de leyes de seguridad y políticas en perjuicio de la libertad. O también: crear una crisis económica para hacer aceptar como un mal necesario el retroceso de los derechos sociales y el desmantelamiento de los servicios públicos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>3. La estrategia de la gradualidad.</b> Para hacer que se acepte una medida inaceptable, basta aplicarla gradualmente, a cuentagotas, por años consecutivos. Es de esa manera que condiciones socioeconómicas radicalmente nuevas (neoliberalismo) fueron impuestas durante las décadas de 1980 y 1990: Estado mínimo, privatizaciones, precariedad, flexibilidad, desempleo en masa, salarios que ya no aseguran ingresos decentes, tantos cambios que hubieran provocado una revolución si hubiesen sido aplicadas de una sola vez.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>4. La estrategia de diferir.</b> Otra manera de hacer aceptar una decisión impopular es la de presentarla como “dolorosa y necesaria”, obteniendo la aceptación pública, en el momento, para una aplicación futura. Es más fácil aceptar un sacrificio futuro que un sacrificio inmediato. Primero, porque el esfuerzo no es empleado inmediatamente. Luego, porque el público, la masa, tiene siempre la tendencia a esperar ingenuamente que “todo irá mejorar mañana” y que el sacrificio exigido podrá ser evitado. Esto da más tiempo al público para acostumbrarse a la idea del cambio y de aceptarla con resignación cuando llegue el momento.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>5. Dirigirse al público como criaturas de poca edad.</b> La mayoría de la publicidad dirigida al gran público utiliza discurso, argumentos, personajes y entonación particularmente infantiles, muchas veces próximos a la debilidad, como si el espectador fuese una criatura de poca edad o un deficiente mental. Cuanto más se intente buscar engañar al espectador, más se tiende a adoptar un tono infantilizante. ¿Por qué? “Si uno se dirige a una persona como si ella tuviese la edad de 12 años o menos, entonces, en razón de la sugestionabilidad, ella tenderá, con cierta probabilidad, a una respuesta o reacción también desprovista de un sentido crítico como la de una persona de 12 años o menos de edad (ver <i>Armas silenciosas para guerras tranquilas</i>)”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>6. Utilizar el aspecto emocional mucho más que la reflexión.</b> Hacer uso del aspecto emocional es una técnica clásica para causar un corto circuito en el análisis racional, y finalmente al sentido critico de los individuos. Por otra parte, la utilización del registro emocional permite abrir la puerta de acceso al inconsciente para implantar o injertar ideas, deseos, miedos y temores, compulsiones o inducir comportamientos.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>7. Mantener al público en la ignorancia y la mediocridad.</b> Hacer que el público sea incapaz de comprender las tecnologías y los métodos utilizados para su control y su esclavitud. “La calidad de la educación dada a las clases sociales inferiores debe ser la más pobre y mediocre posible, de forma que la distancia de la ignorancia que planea entre las clases inferiores y las clases sociales superiores sea y permanezca imposible de alcanzar para las clases inferiores (ver <i>Armas silenciosas para guerras tranquilas</i>)”.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>8. Estimular al público a ser complaciente con la mediocridad.</b> Promover al público a creer que es moda el hecho de ser estúpido, vulgar e inculto.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>9. Reforzar la autoculpabilidad.</b> Hacer creer al individuo que es solamente él el culpable por su propia desgracia, por causa de la insuficiencia de su inteligencia, de sus capacidades o de sus esfuerzos. Así, en lugar de rebelarse contra el sistema económico, el individuo se auto desvalida y se culpa, lo que genera un estado depresivo, uno de cuyos efectos es la inhibición de su acción. Y, sin acción, no hay revolución.</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<b>10. Conocer a los individuos mejor de lo que ellos mismos se conocen.</b> En el transcurso de los últimos 50 años, los avances acelerados de la ciencia han generado una creciente brecha entre los conocimientos del público y aquellos poseídos y utilizados por las élites dominantes. Gracias a la biología, la neurobiología y la psicología aplicada, el “sistema” ha disfrutado de un conocimiento avanzado del ser humano, tanto de forma física como psicológicamente. El sistema ha conseguido conocer mejor al individuo común de lo que él se conoce a sí mismo. Esto significa que, en la mayoría de los casos, el sistema ejerce un control mayor y un gran poder sobre los individuos, mayor que el de los individuos sobre sí mismos.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-71813605028196530952015-05-20T14:18:00.001+02:002015-06-16T10:21:39.722+02:00No sin música<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnC8vAdm2dKS2Iy8g-40Gy2W1FD-05If6I7Te2g_4YjO3VOnfnWJD2V6ojAQ8zPOzEZn7oa_SOCircGxNRJ-wIT6mAfd3ke_eEdw2BEJ6NDguDOg0ZxgPFkXRTQYIhQLzFcYkvu1-ayII/s1600/play.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjnC8vAdm2dKS2Iy8g-40Gy2W1FD-05If6I7Te2g_4YjO3VOnfnWJD2V6ojAQ8zPOzEZn7oa_SOCircGxNRJ-wIT6mAfd3ke_eEdw2BEJ6NDguDOg0ZxgPFkXRTQYIhQLzFcYkvu1-ayII/s200/play.png" width="200" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Pedidme cualquier cosa menos un día sin música. Los responsables de que el IVA cultural que afecta a la música sea del 21% son los políticos, no los músicos ni los aficionados a la música. Castiguemos a esos políticos en las urnas, pero ¿qué culpa tiene la música o los aficionados a la música? El que sea capaz de prescindir durante un día entero de la música ni es músico ni aficionado a la música. Si queréis reivindicar un trato fiscal más justo para la música hacedlo con vuestro voto, pero que no pare de sonar la música.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Suena el segundo de los Tre Ricercare (1938) de Martinu, largo, flauta, cuerda pellizcada. acordes de piano... Estoy con los checos: Janacek, Suk, Novak, Smetana. En Chequia no hay IVA para la música, ni para nada, porque no hay Euro. No sé qué impuesto grava la cultura en la República Checa, seguramente excesivo también, pero la música suena en cada esquina y fluye incontenible como la corriente del Moldava.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7079742836869694318.post-82415416191372965452015-05-12T12:52:00.001+02:002015-05-12T18:08:09.341+02:00Non habemus Herr Direktor<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJM1JbWH81CZWSuDKzruJUlHdwgHre6_25yy8rk8LX3OX1dLB-hzVSNBbEviA20t_hdOoyNzm4OekVpJMc_gdzIdiJVHrP_slHkDuO8uDdiRAFAzhFeHUQCoJJkNKgBrrK_-RtbqdAR0/s1600/Berliner+Philharmoniker.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfJM1JbWH81CZWSuDKzruJUlHdwgHre6_25yy8rk8LX3OX1dLB-hzVSNBbEviA20t_hdOoyNzm4OekVpJMc_gdzIdiJVHrP_slHkDuO8uDdiRAFAzhFeHUQCoJJkNKgBrrK_-RtbqdAR0/s400/Berliner+Philharmoniker.jpg" width="400" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Para algunos, el director de la Filarmónica de Berlín es un personaje tan relevante o más que el Papa de Roma. Se trata del hombre que está al frente de la orquesta más importante (no digo mejor, que conste, aunque podría decirlo) del mundo. Seguro que la comparación no agradará a muchos beatos, pero es significativo que el sistema para la designación de ambas figuras sea prácticamente el mismo. Para el pontífice son 183 los cardenales que se reúnen en cónclave vaticano; para la prestigiosa batuta se trata de los 124 músicos que integran la orquesta los que debaten, también a puerta cerrada y con igual secretismo, sobre quién los dirigirá desde la tarima.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Ayer se debería haber conocido quién sucederá a partir de 2018 a Simon Rattle como séptimo director de la Berliner Philharmoniker. Antes de él Claudio Abbado, Herbert von Karajan, Wilhelm Furtwängler, Arthur Nikisch y Hans von Bülow, sin contar el paréntesis de Leo Borchard y Sergiu Celibidache que también fueron titulares durante el proceso de desnacificación en el que se vio involucrado Furtwängler. Todos ellos nombres de mucho peso. Quizás sea Nikisch el que menos nos suene, pero apuntaré aquí que dirigió la orquesta durante 27 años - sólo Furtwängler (32) y Karajan (35) estuvieron más tiempo - y que a él debemos la primera grabación de una sinfonía completa, la quinta de Beethoven para el sello Deutsche Grammophon en 1913.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Así que el nombre del sucesor de Rattle se espera con mucha expectación entre los profesionales y aficionados a la música. Se barajaban algunos candidatos, pero sinceramente, y esta es una opinión personal, ninguno de ellos me parecía de suficiente entidad. Tampoco se consideraba a Simon Rattle cuando fue elegido en su día, allá por 2002, y sin embargo ha dado la talla con solvencia durante estos últimos años. El caso es que no veo al berlinés Christian Thielemann (dirige en Dresde y participa anualmente en Salzburgo y Bayreuth) ni al letón Andris Nelsons (actualmente en Boston) algo más innovador que el alemán pero de gustos semejantes, demasiada tradición germana para una orquesta que ya no se mira el ombligo; pero veo aún menos a Gustavo Dudamel ocupando el lugar de Bülow con el chándal de Venezuela. Barenboim sería idóneo si no fuera porque en el momento de la sucesión tendrá más de setenta y cinco años. Mariss Jansons, otro de mis favoritos, está en la misma situación, inconveniente grave cuando la orquesta, con una media de edad de cuarenta años, busca un compañero de aventuras a largo plazo.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
No se trata tanto de elegir a una estrella. La orquesta ya cuenta con 124 estrellas en sus filas. Todos sus músicos son primeras figuras, desde el último de los segundos violines hasta el primero de los flautines. Quien se ponga al frente alcanzará celebridad más allá de sus méritos anteriores. Aprenderá de esos intérpretes excepcionales embarcándose con ellos en un proyecto fascinante. Por tanto, sea quien sea el elegido, la designación será más un premio que una propuesta de trabajo (aunque hoy en día cualquier oferta laboral ya lo parezca).</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
El caso es que ayer, después de posponer el anuncio en varias ocasiones, los miembros de la Orquesta Filarmónica de Berlín no fueron capaces de ponerse de acuerdo y finalmente se pospuso la elección hasta el año que viene. Seguirán pues las especulaciones al respecto. Pensemos en un director de orquesta actual que reúna las condiciones, que básicamente se reducen a no tener compromisos con otras orquestas de prestigio a partir de 2018 y a haber colaborado en más de una ocasión en el pasado y de forma siempre satisfactoria con la orquesta berlinesa.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Me encantaría apostar por Pablo González, que ha sido desde 2010 y hasta la presente temporada director de la OBC. Estará libre a partir de junio pero no me consta que haya dirigido a la Philharmoniker nunca. Ahora dispone de un año para hacer esos méritos, porque talento, al menos por lo demostrado en Barcelona, no le falta.</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
Esa-Pekka Salonen y Valeri Gérgiev. Dejo caer estos dos nombres y dentro de un año hablamos.</div>
Jose Lorentehttp://www.blogger.com/profile/05119537920126138763noreply@blogger.com0